Herbes aromàtiques

Els vegetals formen part de la nostra alimentació i des de l’antiguitat l’home ha cultivat plantes aromàtiques per fer tot tipus de productes cosmètics, condimentar tot tipus d’aliments, obtenir remeis per malalties, entre altres. La majoria de les plantes aromàtiques i culinàries tenen qualitats medicinals i moltes són riques en elements minerals i especialment en la vitamina C.

A Can Pau Torrents tenim molt present que en la cuina és imprescindible la gran aportació de les herbes aromàtiques.

El cultiu de les plantes aromàtiques el tenim documentat des d’Egipte on les cultivaven per les seves propietats medicinals i també pels seus rituals religiosos. Els Grecs i Romans van ser grans coneixedors botànics que van estendre pels seus dominis les propietats i usos de les plantes aromàtiques i medicinals.

A l’Edat Mitjana el cultiu, estudi i ús de les herbes aromàtiques es centralitzà als jardins claustrals dels monestirs, on els monjos preservaren els coneixements sobre elles assolits fins al moment i és a partir del segle XVI quan es creen jardins de plantes aromàtiques i medicinals a les universitats europees per estudiar botànica i medicina, sent el primer el de la Universitat de Pàdua fet l’any 1545. El sentit de les propietats d’aquestes plantes s’ha anat agegantat amb el pas del temps, convertint-se en una part fonamental de la medicina, formant part de la cultura gastronòmica de tots els pobles i havent creat una industria cosmètica molt important arreu del món.

A casa nostra, Can Pau Torrents,  l’any 1723 es va crear el primer Jardí Botànic de l’estat.

La conca mediterrània alberga una gran quantitat de plantes aromàtiques entre la seva vegetació que podem cultivar als nostres jardins i terrasses, ornamentant-los i facilitant-nos herbes fresques per donar sabor als nostres plats.

A l’hora de cultivar plantes aromàtiques cal especificar si viuen en situacions solelloses o en l’ombra. Entre les primeres trobem el romaní, la sàlvia, l’espernallac, l’espígol, l’orenga o la sajolida. Aquestes creixen en sòls ben drenats, lleugers, pobres en nutrients, moltes vegades pedregosos, sense demanar gaire aigua. Per altra banda, les que troben en l’ombra volen llocs frescos, humitat ambiental i sòls frescos, humits i rics en nutrients. Viuen en aquestes condicions les mentes, la tarongina o la valeriana. Totes elles accepten ser cultivades tant en recipient com al jardí.

Les zones geogràfiques més riques en espècies, corresponen a les àrees tropicals i temperades del planeta. Seguint al botànic de Candolle: Extrem Orient  (canyella, anís estrellat, safrà…); Indoxina  i les Illes del Pacífic Occidental com les Illes Moluques (la nou moscada); el subcontinent Indi, on la medicina ayurvèdica utilitza la també la canyella, la cúrcuma, o el pebre. Dins de la Ruta de les espècies; Àsia Central i les seves Estepes (all, estragó, alfàbrega); el Mediterrani (les herbes mediterrànies com la farigola, l’orenga, el romaní, el marduix o la  menta); el món àrab (el clau, el comí, pebre, gingebre, o la barreja per preparar el cuscús anomenat ras el hanout); Les Zones temperades d’Europa (l’api, el creixen, l’angèlica); Amèrica (la vainilla,  el pebre de Jamaica, els xiles, els pebrots); Les Antilles (el clau, nou moscada, la canyella); Àfrica, Zanzibar, coneguda també  com l’illa de les Espècies (el pebre, el clau, el cardamom). Han representant rutes i ampliació del comerç, episodis bèl·lics, colonitzacions, descobriments, l’intercanvi, importància econòmica, relacions  entre diferents pobles  i integració de cultures diferents.

Per últim mencionar les plantes més utilitzades en la nostra cuina que són el llorer, la farigola, el romaní, el fonoll marí  i una espècie que caracteritza molts plats de la cuina tradicional catalana i que no s’ha trobat en altres territoris de la península que és la canyella.

Els nostres plats incorporen herbes aromàtiques per donar un fet diferencial als nostres productes. La seva utilització, de manera acurada per potenciar els sabors i fer del menjar un plaer.

Roser i Montse Babot

Masia Restaurant Can Pau Torrents

Sant Joan Despí, 14 de juliol de 2015